Aquest equip d'estanqueitat està dissenyat per evaluar l'estanqueitat del tub assajat (Classes A i B).
No és vàlid per assajar ni certificar instal·lacions completes.
Equip en forma de Kit, per fer proves d'estanqueïtat en conductes rectangulars o circulars. Inclou: variador de freqüència, equip de pressió diferencial, transmissor de velocitat de fil calent i accessoris de connexió. Serveix per provar l'estanqueïtat del conducte rectangular o circular segons normativa EN 1507 2006.
Procediment de connexió de prova del kit d'estanqueïtat per tuberia o conducte:
1. Connectar el variador de freqüència a tensió 220 V monofàsic. Les entrades de la corrent al variador estàn indicades en aquest com L1 i L2.
2. Connectar el variador al motor del ventilador. El motor ha d'estar connectat a 220 V trifàsic. En aquest cas les regletes han d'estar en paral·lel. Les connexions de sortida del variador al motor venen indicades en el variador com U-V-W.
3. Connectar la font d'alimentació de 24V a tensió 220 V monofàsic.
4. Connectar la sortida de la font d'alimentació al transmisor de presió PRPEL2500N.
5. Connectar la sortida de la font d'alimentació a l'IVL02. L'IVL02 ha d'estar ubicat a una distància mínima de 400mm del ventilador per un costat, i per l'altre també ha d'haver-hi com a mínim 400mm fins al següent element: en el cas d'anàlisi de depresió, estarà el tub a assajar, i en el cas d'anàlisi de sobrepresió, l'entrada d'aire. Tot tal i com s'indica en l'esquema de proba adjunt.
6. Connectar una de les preses de presió al racor subministrat (VPELAS), instal·lat prèviament en el conducte de prova. L'altre presa d'aire queda sense cap connexió (a l'aire).
7. Comprobar la correcta connexió, així com l'estanqueïtat, dels accessoris necessaris per adaptar la sortida del ventilador al tub de prova. Protegir tots els punts sospitosos, és a dir, aquells susceptibles de no completa connexió i adaptació entre tub i equips d'instrumentació, amb cinta adhesiva o masilla per evitar fugues.
8. Segons la normativa EN 1507:2006 sobre l'estanqueïtat, s'exposa el següent: El factor de fuga f ha de ser menor que el límit de fuga fmàx. d'acord amb la taula 1 per qualsevol presió d'assaig (p.assaig) inferior o igual a la presió de disseny de funcionament (p.disseny). Els requisits han de cumplir-se per presions positives i negatives. Essent la fmàx. per CLASSE d'estanqueïtat A: (0.027 x p.assaig 0.65 x 10 -3). Essent la fmàx. per CLASSE d'estanqueïtat B: (0.009 x p.assaig 0.65 x 10 -3). El conducte ha de soportar la presió estàtica límit (ps) d'acord amb la taula 1 sense deformació permanent ni canvis sobtats en el cabal de fuga ni en la presió d'assaig. D'aquesta manera els valors
i paràmetres a assaijar serien els seqüents:
Per una estaqueïtat de CLASSE A:
en positiva: f màx. = 0.001326486 a una ps de 400 Pa.
en negativa: f màx. = 0.000845344 a una ps de 200 Pa.
Per una estaqueïtat de CLASSE B:
en positiva: f màx. = 0.000442162 a una ps de 400 Pa.
en negativa: f màx. = 0.000511179 a una ps de 500 Pa.
9. Posar en marxa els equips segons l'esquema i les indicacions de muntatge indicades. Amb el variador de freqüència, donar velocitat al ventilador fins aconseguir la presió en Pa desitjada segons l'assaig que se desitgi valorar en aquell moment. Mantenir aquesta presió durant un temps fins que es comprobi l'estabilitat de la mesura del captador de presió diferencial, i per conseqüent, obtenir el valor de velocitat que ens permetrà conèixer el valor de fmàx, d'aquesta manera, sabrem si s'està dins de normativa o no. Les proves han de realitzar-se connectant la presa d'impulsió al ventilador i posteriorment, connectant la presa d'aspiració del ventilador; per realitzar així la prova de presió positiva i presió negativa.
Consultar preus.